La ONU aprobava el pasat divendres 17 de març —sí, m’he quedat una mica desfassat— la resolució 1973 que vol dir una cosa així com part de l’article que cite a continuació de la vikipèdia:
- Ordena l’establiment d’un alto el foc immediat i un fi absolut a la violència i tots els atacs i abusos contra els civils.
- Imposa una zona d’exclusió aèria sobre Líbia.
- Autoritza tots els mitjans necessaris per a protegir els civils i les àrees poblades per civils, llevat d’una força d’ocupació estrangera.
- Enforteix l’embargo d’armament i particularment les accions contra els mercenaris, permetent les inspeccions obligatòries de vaixells i avions.
- Imposa una prohibició de tots els vols designats com a libis.
- Imposa una congelació d’actius pertanyents a les autoritats líbies, i reafirma que dits actius poden ser utilitzats pel benefici del poble libi.
- Amplia la prohibició de viatge i la congelació d’actius de la Resolució 1970 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides per a incloure-hi un nombre addicional d’individus i entitats líbies.
- Estableix un grup d’experts per a observar i promoure la implementació de les sancions
Molts i moltes de nosaltres vam expressar la nostra desapobració front a tal resolució més o menys amb una frase com esta: “massa tard”; en canvi se m’acudeixen algunes raons per les quals la resolució a banda d’arribar tard, no és del tot interessant.
- Món àrab: encara que s’intenta tenir en compte al món àrab en esta resolució, alguns països —probablement esperonats pels seus dirigents— poden percebre açò com una espècie de “Guerra Santa”.
- Autoritzar tots els mitjans necessaris: esta frase, peca de poc explícita, tant és així que “els mitjans necessaris” podrien ser des d’assassinar a Gadafi fins a arruixar àrees no civils amb napalm.
- Baixes: Gadafi no està sol, hi ha civils que el recolzen i que no haurien de ser atacats.
Per últim, crec que la força mai es solució a cap problema; pot ser un pegat, inclús un bon pegat, pero no la resposta al problema.
En ocasions els polítics han de tomar algunes decisions difícils amb les quals sempre hi haurà algú —moltes persones— en discòrdia.
Bon dia, peus esquerres.
[...] días, pies izquierdos. Si vols llegir “Gadafi: Atacar o no atacar” en valencià prem ací La resolución 1973 del Consejo de Seguridad de las Naciones Unidas, aprobada el 17 de marzo de [...]
[...] Articulos Actualizados : Albada: quan moren els arbres Albada: Hem aprés un sistema que no funciona Post meridiem: Roure o bambú Post meridiem: Per què cau un arbre Gadafi: Atacar o no atacar [...]