Albada: la essència de les cites

De matí, revisant les novetats en facebook, he pogut veure la cita següent:

“Si amas algo déjalo libre. Si regresa, es tuyo. Si no regresa, es que nunca lo fue” — Mario Benedetti

I se’m va acudir respondre amb un “… vaja, que gran”, fins que una altra idea es va creuar pel meu cap.

… a fer la ma, si amas cap cosa, lluita per allò; si no la consegueixes, segueix intentant-lo; si ho consegueixes, disfruta’l, aferra-te’n i defensa-la amb ungles i dents; i se la perds, recorda-la i recorda allò que vas apredre lluitant, fracasant, trionfant i compartint-la.

Tota això m’ha portat a qüestionar-me l’essència de les cites. Pensava que les cites eren un reflex de la sabiduria popular, una manera elegant d’imposar una idea al interpretar una frase d’algun/a autor/a consolidat/da; o potser que fóren un curt ensenyament que soles eres capaç de valorar si ja vas experimentar la idea principal de dita frase. Hi ha qui afiança els seus valors recolzant-los en cites i fin si tot qui els descobreix entre les lletres d’una d’elles, algunes persones les adoren, unes altres les odien. També és cert que de sobte, el refraner es confundeix amb les cites; la sutil diferència és que del refrà normalment es desconeix l’autor/a i, per tant, la vida i obra que el/la van portar a eixa reflexió.

Però, per què valen les cites? Crec que tras donar-li un parell de voltes al cap, les cites no són més que una síntesi d’una reflexió i,  per què valen les reflexions? Per a reflexionar. Potser per això algunes les acceptem com verdats universals i unes altres ens fan aflorir argments en contra (o fins i tot contracites).

Després del “Je pense, donc je suis”, més conegut com “cogito ergo sum” (pense, per tanto existisc) de Descartes i, després d’haver arribat a esta conclusió, opine que seria terrible viure sense cites i un dur treball pensar sense elles.

Quina/es cita/es han marcat la vostra vida, quines us agraden?

Bon dia, peus esquerres.

Notes: En la red podreu trobar altra versió de la mateixa cita de Benedetti amb una sutil diferènciatas:  “Si amas a alguien déjalo libre. Si regresa, es tuyo. Si no regresa, es que nunca lo fue”. Si algú sap de veres, quina de les dos es la correcta, m’agradaria editar l’entrada amb eixa informació.