Sirena o balena, cal triar?

Hui he tornat a llegir el següent relat, esta vegada a facebook i he buscat la font, realment no sé si és font o no, pero  ací està el relat  sirena o balena?. Crec que mai abans se’m va ocòrrer comentar-lo i ara, després de rellegir-lo, a banda de maxacar a la publicitat agressiva e inclús ofensiva i als falsos cànons de bellesa, allò que em pareix de lo més bo (1); me n’he adonat de que pot tenir-ne una segona lectura bastant més preocupant.

Així doncs, ací comença la meua resposta:

Si parlem literalment, jo preferisc les balenes a les sirenes, em pareixen menys estereotipades, menys exuberants, més reals i més naturals. A més a més, diuen que els homes que somien amb sirenes, es pixen a sobre. Però si parlem metafòricament, cal triar? M’explique, cal anar-se’n als extrems, fa falta triar-ne entre un o un altre sense possibilitat d’una tercera opció?

Hem deixat clar (espere) que la extrema primesa és insalubre i a més a més, crec que patir per un parell de talles es fer-se esclau d’allò que tant odiem alguns/es. Però no m’agradaria oblidar que als EUA, per exemple, un dels països amb més visibilitat i que genera més tendències, si no el que més, la major part de les morts estan directament relacionades amb la mala alimentació i d’elles, gairebé la seua totalitat, amb l’obesitat; més que per assassinats, que tant temem o que el tabac, que sembla que comencem a comprendre/respectar.

El que vull dir amb tot això és que la figura òptima no és pas l’esfera, ni el segment, és la que obté millor rendiment del nostre cos, eixa és la que tenim de forma més saludable.

No vull que busques el teu Laurel, ni el teu Hardy (el gros i el prim), si no que et busques al teu tu sa. Jo et vull sencer/a, et vull grassonet/a, inclús et vull gros/sa; pero et vull viu/va, i vull que mores cuan al teu cos li arribe la seua hora, no quan li arribe el seu donut (rosquill)

Per si els enllaços trencats, vos deixe una còpia ací baix, a més de la referència que vaig fer.

Bona vesprada, peus esquerres.

Notes: (1) amb això vulguera aclarar que l’article citat m’encanta i que la seua lectura principal és entre hermosa i encoratjadora.

 

---

Hace unos días en una ciudad francesa, un cartel con una joven espectacular en el escaparate de un gimnasio decía:

ESTE VERANO ¿QUIERES SER SIRENA O BALLENA?

Dicen que una mujer, cuyas características físicas no han trascendido, respondió a la pregunta publicitaria en estos términos:

« Estimados Srs:

Las ballenas están siempre rodeadas de amigos (delfines, leones marinos, humanos curiosos). Tienen una vida sexual muy activa, se embarazan y tienen ballenitas de lo más tiernas a las que amamantan. Se lo pasan bomba con los delfines poniéndose moradas de camarones. Juegan y nadan surcando los mares, conociendo lugares tan maravillosos como La Patagonia, el mar de Barens o los arrecifes de Coral de la Polinesia. Las ballenas cantan muy bien y hasta graban CD’s. Son impresionantes y casi no tienen más depredador que los humanos. Son queridas, defendidas y admiradas por casi todo el mundo.

Las sirenas no existen. Y si existieran harían colas en las consultas de los psicoanalistas argentinos porque tendrían un grave problema de personalidad ’¿mujer o pescado?’ No tienen vida sexual porque matan a los hombres que se acercan a ellas, además por donde?. Así que tampoco tienen hijos. Son bonitas, es verdad, pero solitarias y tristes. Además ¿quien querría acercarse a una chica que huele a pescadería?.

Yo lo tengo claro, quiero ser ballena. »

PD : En esta época en que los medios de comunicación nos meten en la cabeza la idea de que solo las flacas son bellas, prefiero disfrutar de un helado con mis hijos, de una buena cena con un hombre que me haga vibrar, de un café con pastas con mis amigos. Con el tiempo ganamos peso porque al acumular tanta información en la cabeza, cuando ya no hay más sitio, se reparte por el resto del cuerpo, así que no estamos gordas, somos tremendamente cultas. Desde hoy cuando me vea el culo en el espejo pensaré, madre mía, lo lista que soy…